Avui s'ha realitat un estudi sobre la consistència i les propietats que tenen tres tipus de pa, dos sense gluten i un amb. També s'ha observat el seu comportament en contacte amb l'aigua. Han estat els següents:
- Pa de motlle sense gluten 1: Fet de farina d'arròs, midó de blat de moro i farina de patata.
- Pa de motlle sense gluten 2: Fet amb midó de blat de moro.
- Pa de motlle 3, amb gluten: Fet amb farina de blat.
Per fer aquest experiment, es va agafar una quantitat de molla de cada tipus de pa i es va fer tres esferes de 2,6 cm de diàmetre. A continuació es va mesurar la masa de cada una d'elles i es van obtenir els següents resultats:
- Pa 1: 8 g.
- Pa 2: 10 g.
- Pa 3: 14 g.
La densitat de cada un d'ells és, doncs, de:
- Pa 1: 0,87 g/cm3.
- Pa 2: 1,09 g/cm3.
- Pa 3: 1,52 g/cm3.
Una de les preguntes que ens podem fer és quin serà el seu comportament dins l'agua en funció de la seva densitat. Anem a comprovar-ho.
A continuació es van preparar per posarles en tres gots amb la mateixa quantitat d'aigua.
 |
 |
| Resultat en fer les tres boles de motlle de pa |
Mostres preparades per posar-les en aigua |
 |
| La mostra de pa feta amb blat de moro es va haver de suportar amb una mica de plàstic |
A mesura que es van fer les tres masses compactes amb forma esfèrica amb els diferents tipus de pa de motlle per separat, només començar, se'ns han presentat una sèrie de diferècies:
Pa de motlle sense gluten 1:
Al compactar la massa quedava fixa durant uns instants i després s'expandia, anava augmentant la mida i es deformava. A l'introduir-ho dins el got d'aigua la massa s'ha quedat uns segons sobre la superficie surant (fig. 1). Tot i que al cap d'un moment s'ha enfonsat de seguida i ha anat a parar al fons del got, on s'ha desfet i ha anat ocupant tota la superfície líquida (fig.2).
 |
 |
| Fig. 1. Pa sense gluten, surant. |
Fig. 2. Pa enfonsat, i ocupant tot l'espai. |
Pa de motlle sense gluten 2:
En aquest cas, ha estat completament impossible ajuntar la molla del pa. A l'estar feta de midó de blat de moro, la seva elasticitat és mínima i per aquest motiu no és possible realitzar-ho. Després d'apretar-ho el resultat és que el pa queda esmicolat, sense compactació. (fig.3)
 |
Fig. 3. Diferència entre el pa de motlle de blat (esquerra)
i el pa de motlle fet amb midó de blat de
moro (dreta) al moldejar-los. |
Al posar-ho a l'aigua s'ha format una capa superficial de pa (
fig. 4) i a poc a poc ha anat caient com en forma de neu fins que s'ha acomulat tot al
fons del got.
 |
 |
Fig. 4. Visió cenital de l'aspecte del pa
una vegada posat a l'aigua. |
Fig. 5. Visió lateral de l'aspecte del pa
una vegada posat a l'aigua. |
Pa de motlle 3, amb gluten:
A l'estar fet de farina de blat, la massa és molt més elàstica i compacta. S'ha pogut fer la bola amb el pa perfectament i hem observat com aquesta ha estat la que més pesava, tot i tenint el mateix diàmetre que les altres dues. A l'introduïr-la dins l'aigua ha caigut directament al fons del got, sense desferse ni deformar-se i s'ha mantingut així durant una estona fins que ha anat absorvint l'aigua i ha anat modificant la seva forma.
 |
 |
Fig. 6. S'observa en el got de l'esquerra la bola compacta
del pa amb gluten. |
Fig. 7. Pa amb gluten, després d'haver
absorbit l'aigua. |
ASPECTE FINAL DELS TRES PANS DINS D'AIGUA
 |
| Fig. 8. Les tres mostres de pa quanporten una estona en els gots amb aigua. D'esquerra a dreta, P1, P2 i P3. |
En conclusió, és clar que la densitat de tots tres pans, en ser més gran que la de l'aigua, fa que s'enfonsin. De totes maneres, el comportament observat pot indicar que d'altres propietats, com la consistència, la textura i l'existència de porus comunicats entre ells, i per on ha pogut entrar l'aigua a les tres masses, ha provocat aquestes tres imatges finals (fig. 8).
