HISTÒRIA DE LA CELIAQUIA
Aquesta malaltia ja estava detectada desde abans de l’any 250 abans de Crist, ho va fer Areteo, un metge grec procedent de Capadocia, a l’Àsia Menor. En un principi la malaltia no tenia nom i tothom que ho patia l'anomenava koiliakos, en la seva llengua significava “patiment dels intestins”.
Posteriorment, al 1856, el britànic Francis Adams va traduir aquestes observacions a l’anglès i els pacients van quedar nombrats com a celíacs. Al 1888 Samuel Gee va modernitzar la descripció d’aquesta malaltia, tant en nens com adults, i la va estendre. Gee va descubrir que realitzant una dieta i amb un consum mínim d’aliments amb farina podien curar la malaltia o si més no, evitar que es desenvolupés amb més rapidesa.
L’última actualitzció es va produir l’any 1952, el pediatra holandès Willem Karel afirmà que la malaltia era produïda per la ingestió de proteïnes de blat. Anys més tard es va observar com afectava el gluten a l’organisme i van diagnosticar que el gluten perjudicava les mucoses intestinals a les persones que eren celíaques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada