TREBALL ACABAT!!

Per fi ja tenim acabat el nostre treball! Ens ha suposat tot un esforç poder enllestir-lo, tot i que ara ja està tot fet.

Després d'haver acabat l'informe hem escrit el resum del treball en dos idiomes, el català i l'anglès.

Tot seguit hem fet la preinscripció al concurs de l'Exporecerca i hem anat reduint els diferents apartats del treball per poder obtenir les pautes donades a seguir del treball per poder ser vàlid i enviat.

Ara ja només queda esperar i poder descansar durant un temps fins que surtin els treballs seleccionats.

Notícia d'última hora!

Fig. 1. Informació que es pot veure
al coll de l'ampolla de cervesa.

Quan la setmana passada van acabar l'últim anàlisi de gluten dels aliments amb les tires de GlutenTox Sticks i corresponent a l'estudi d'un aliment líquid com és la cervesa, ens vam emportar una sorpresa.

Primer vam fer la prova amb la cerevesa sense gluten i el resultat va sortir correcte. Després de realitzar l'experiment amb la cervesa amb gluten, a l'hora d'obtenir el resultat final, vam observar que a la tira només apareixia la línia de control (línia blava) i en teoria ens havia de sortir una altre línia, però aquesta de color vermell. Més de vint minuts vam estar observant en va. La línia vermella no va aparèixer pe enlloc.

Avui, una setmana després, l'Iván ens ha comunicat que, com ha provat la cervesa sense gluten per saber si el sabor era diferent, ha mirat l'etiqueta de la cervesa (fig. 1), la qual cosa nosaltres no vam fer amb detall. El que ha esbrinat és que a l'etiqueta posava que la concentració de gluten en aquella ampolla de cervesa era menor a 3ppm.

Aquest fet explicaria raonadament el perquè de que no sortís la línia vermella en la tira ja que a la dilució que vam fer la prova no ho podia detectar, perquè només podia detectar una concentració de gluten major a 3ppm.

El cas de la cervesa... sense gluten?

Un dels tests que hem realitzat amb el quit de GlutenTox Sticks, que ja vam presentar uns primers resultats en una anterior entrada, ha estat l'estudi d'una beguda, la cervesa. Per això hem agafat, de la mateixa marca, una "amb gluten" i l'altra "sense gluten" (figs. 1 i 2).

Fig. 1. Cervesa sense gluten
(esquerra) i "normal" (dreta)

Fig. 2. Revers de les mateixes
cerveses amb la indicació
groga (esquerra) de
"sense gluten"

L'obtenció dels seus resultats ens ha sorprès (taula 1) ja que a la prova de la cervesa que conté gluten ha sortit negativa, com si no en tingués (fig. 1).

Taula 1. Resultats de la concentració de gluten en diferents aliments. En la darrera filera, els resultats de la cervesa.

Per aquest motiu, hem tornat a fer el test per comprovar que no ens havíem equivocat en el procés de preparació de l'aliment o per qualsevol altre error a l'hra de fer-lo, però ha sortit el mateix resultat, i això ens ha impulsat a cercar informació sobre aquest aliment per saber què ens fallava i el per què d'aquell resultat (fig. 2).

Fig. 1. Resultat negatiu a la
mostra de cervesa "normal"

Fig. 2. Les dos tires de l'esquerra contenen mostra
de cervesa "normal" i "sense gluten",
amb el mateix resultat negatiu ("sense gluten").

La recerca bibliogràfica ens ha apropat al següent estudi. Segons aquest, realitzat per un grup d'investigadors de la República Txeca, mitjançant una prova d'alta precisió per detectar hordeina a les cerveses comercials, on van seleccionar 60 tipus de cerveses diferents i dues de les marques identificades, tenien tanta hordeina com la cervesa normal. Això podria ser un problema per a les persones celíaques, segons adverteix l'estudi.

Contingut de gluten (mg/l) a la cervesa segons sigui:

Cervesa sense alcohol                                                              < 3 mg/l        

Tipus lager                                                                               3-8,7 mg/l

Tipus Stat                                                                                 9-15,2 mg/l

Cervesa de blat                                                                      10-41,2 mg/1




______________________________

•  Font: http://blogdefarmacia.com/algunas-cervezas-libres-de-gluten-en-realidad-no-lo-son/

• Article original: http://peer.ccsd.cnrs.fr/docs/00/57/74/81/PDF/PEER_stage2_10.1080%252F02652030600740637.pdf

NOUS EXPERIMENTS amb el Quit d'electroforesi i el Gluten Tox Sticks

DETECTEM LA PRESÈNCIA I L'ABSÈNCIA DE GLUTEN ALS ALIMENTS

Avui dissabte hem utilitzat dos models d'anàlisi de gluten en els aliments. El primer no és real ja que el sistema d'electroforesi que tenim amb agarosa, no és útil per utilitzar-lo amb proteïnes ja que s'utilitza ADN, però ens serveix per fer una simulació de la realitat.

Pel que respecta al segon mètode, hem fet servir un quit d'anàlisi proporcionat per l'empresa Nirco, S.L. que es dedica al diagnòstic i a la recerca mèdica.

Ara us explicarem els materials i el procediment que hem seguit, acompanyat d'algunes imatges.

QUIT D'ELECTROFORESI

---

Materials utilitzats:

1g d'agarosa	10 ml de TAE 50x	1 Erlenmeyer de 100 ml
1 Recipient de 100 ml	Regle	Microones / Placa calenta
2 papers de carbó de 4 cm x 1.5 cm	500 ml d'aigua destil·lada	2 Cables elèctrics: 1 negre i 1 vermell
3 piles de 9V	1 Xeringa	4 micropipetes de 10 microL
3 tubs de colorants alimentaris	2 làmines de papers A5, 1 blanca i 1 negra	1 pinta amb 6 forats

Materials utilitzats per fer l'electroforesi en agarosa

Procediment i resultats:

En primer lloc hem fet la preparació de la dissolució de 10ml TAE en 490ml d'aigua destil·lada. Seguidament hem posat la pinta dins la capsa. Hem col·locat la làmina de color negre sota la capsa perquè així es pugués visualitzar millor el contrast entre el gel i els colorants.

Moment d'escalfament

Per poder preparar aquest 1% de gel d'agarosa hem mesurat 1g d'agarosa i l'hem barrejat amb els 100ml de TAE 1x. Aquesta mescla l'hem escalfat en una placa calenta fins que la dissolució quedés transparent. Un fet a tenir en compte per la propera vegada és  d'escalfar prèviament la placa perquè el procés d'escalfament sigui més ràpid.

A la capsa hem introduït la dissolució, tot i que no fins a dalt de tot, deixant uns mil·límetres a la part superior. Al cap d'uns 10 minuts, el gel ha  passat a ser sòlid com una gelatina, i d'un color més opac. Amb un regle hem fet un tall just pels laterals de la capsa amb el gel per poder introduir el paper de carbó i així pogués fer de connector, com si fossin els dos pols.

Capsa amb la pinta i la mescla d'agarosa i TAE x1,
mentre s'estava solidificant

Tallant amb un regle els extrems
de la columna d'agarosa

Posant els papers de
carbó als forats

Posteriorment, hem posat 1x TAE per sobre la solució per cobrir-la i seguidament hem tret la pinta, que ha deixat 6 petites obertures, on hi posarem les diferents barreges. aquestes s'han fet amb colorants alimentaris:

• Blau: representaria la mostra control de gluten.
• Groc: un aliment sense gluten.
• Vermell: un aliment sense gluten.
• Blau-Groc-Vermell: un aliment amb gluten.
• Groc-Vermell: un aliment sense gluten.

 

Muntatge del circuit amb les piles i la capsa amb els colorants

Per aconseguir un corrent elèctric sobre la superfície, hem conectat 5 piles de 9V en sèrie. Un extrem dels cables a la pila i l'altre al paper de carbó tal i com estava indicat a les instruccions. Es va produir un corrent elèctric i això ho vam poder observar ja que on hi havia el paper de carbó, començaven a aparèixer petites bombolles.

Al cap d'una estona les barreges dels colorants es van començar a desplaçar-se cap al pol oposat i es van començar a separar a separar els diferents colorants fins arribar a l'altre extrem.

Hem observat com el color blau (representava gluten pur), que seria el més pesat, ha quedat cap a l'inici de la capsa i casi que no s'ha mogut. El colorant vermell ha quedat entremig i el groc, que és el més lleuger ha arribat fins a l'altre pol. A les barreges, els colors primaris s'han separat i s'ha pogut observar que una de les barreges, amb color blau, representaria l'aliment amb gluten, mentre que l'altra barreja, no.

Inici del procés d'electroforesi

Resultat definitiu de l'electroforesi en agarosa

Les barreges de colorants i el resultat final

QUIT DE GLUTENTOX STICKS

---

Una mica de teoria:

És una prova immunocromatogràfica ràpida que permet la detecció semiquantitativa de gluten immunotòxid que perjudica als celíacs en aliments i superfícies.

En l'actualitat, l'únic tractament del que disposen les persones que pateixen aquesta malaltia, és seguir una dieta estricta sense gluten durant tota la seva vida, un fet que presenta grans dificultats a la pràctica , sobretot si tenim en comte que el gluten, a més d'estar present en multitud d'aliments, ho està també en additius i conservants.

Per considerar un aliment "sense gluten" ha de tenir un contingut de gluten inferior a 20 parts per milió (ppm). Serà considerat com aliment amb un baix nivell de gluten si poseeix menys de 100 ppm.

Durant la proba, la mostra reacciona amb els conjugats vermells (anticossos anti-gliadina33mer) prèviament fixats en el test. Aquest complex avança per capilaritat al llarg de la tira. Per indicar que el resultat és positiu, una línia de color VERMELL apareixerà a la zona de resultats de la membrana de la tira. L'absència d'aquesta línia indica un resultat negatiu. Independentment que hi hagi presència o no de gluten, la mescla realitzada va avançant fins a la regió de  control, on s'han inmovilitzat anticossos que han d'atrapar als conjugats blaus, si el test s'ha realitzat correctament haurà d'aparèixer una línia de color BLAU (línia de control).

L'aparició d'aquesta línia s'utilitza per:

• Verificar que s'ha afegit el volum de mostra suficient.
• Indicar que el fluxe ha sigut l'apropiat.
• Com a control intern dels reactius. Si la línia és BLAVA no apareix, el test s'ha de considerar invàlid. 

Materials utilitzats:

GlutenTox Sticks (25 tires)	Solució d'Extracció (Etanol 60%, 250ml)	Solució en Dilució (30ml)
Control Positiu (farina de blat: 1g)	Control Negatiu (farina de blat de moro: 1g)	Tires multipouets (4tires x 8 pouets)
Tubs d'assaig	Balança analítica (de precisió 0,1g)	Vials d'assaig
Pipetes i puntes	Aigua destil·lada	Cronòmetre

Materials utilitzats per a aquest anàlisi de la concentració de gluten en aliments

Procediment:

Moment del pesatge de la mostra

Primer de tot s'ha de triturar bé la massa si és sòlida i seguidament, com que és farina l'aliment que nosaltres hem utitlizat, l'hem pesat directament, per tenir 1g. Li hem afegit 10ml de Solució d'Extracció i ho hem barrejat bé perquè quedés homogeni. Llavors hem estat uns 15 minuts remenant el líquid.

Seguidament hem introduït 1ml d'aquesta mostra a un tub d'assaig i l'hem passat amb l'ajuda d'una mircopipeta al potet per les mostres diluïda. Llavors hem agafat una de les tires i l'hem posat verticalment dins, i al cap d'uns 10 minuts ja hem obtingut resultats.

Mesurant la mostra diluïda per analitzar-la

Resultat de l'anàlisi.
Esquerra: mostra amb gluten (línies blava i vermella).
Dreta: mostra sense gluten (només línia blava)

DIFERÈNCIA ENTRE FARINES

Avui toca parlar de les diferències nutricionals entre diferents tipus de farines, tant aquelles que contenen gluten, com aquelles que no en tenen.

FARINA DE BLAT DE MORO

És un aliment ric en carbohidrats ja que en 100g. se'n contenen 66.30g.

Ens proporciona una gran quantitat de iode, 0.008g. per cada 100g.

Aquesta farina es troba als aliments baixos en sodi. A causa d'això, aquest aliment és beneficiós per a persones que pateixen hipertensió o tenen un excés de colesterol.

L'aportació de iode d'aquest aliment, ens ajuda amb la regulació, el nivell d'energia i el funcionament correcte de les cèl·lules del nostre metabolisme.

Podem observar com aquest tipus de farina és el que més lípids.

FARINA DE BLAT


Aquest tipus de farina és un aliment ric en carbohidrats, ja que per cada
100g, en conté 70.60g.

FARINA D'ARRÒS

La farina d'arròs ens proporciona 81,60g. carbohidrats per cada 100g.

És el tipus de farina que ens aporta més calories i és el més baix en grasses.

La informació ha estat obtinguda de la pàgina web següent:
http://alimentos.org.es/

Estudi de les propietats de tres tipus de pa de motlle

Avui s'ha realitat un estudi sobre la consistència i les propietats que tenen tres tipus de pa, dos sense gluten i un amb. També s'ha observat el seu comportament en contacte amb l'aigua. Han estat els següents:

• Pa de motlle sense gluten 1: Fet de farina d'arròs, midó de blat de moro i farina de patata.
• Pa de motlle sense gluten 2: Fet amb midó de blat de moro.
• Pa de motlle 3, amb gluten: Fet amb farina de blat.

Per fer aquest experiment, es va agafar una quantitat de molla de cada tipus de pa i es va fer tres esferes de 2,6 cm de diàmetre. A continuació es va mesurar la masa de cada una d'elles i es van obtenir els següents resultats:

• Pa 1: 8 g.
• Pa 2: 10 g.
• Pa 3: 14 g.

La densitat de cada un d'ells és, doncs, de:

• Pa 1: 0,87 g/cm3.
• Pa 2: 1,09 g/cm3.
• Pa 3: 1,52 g/cm3.

Una de les preguntes que ens podem fer és quin serà el seu comportament dins l'agua en funció de la seva densitat. Anem a comprovar-ho.

A continuació es van preparar per posarles en tres gots amb la mateixa quantitat d'aigua.

Resultat en fer les tres boles de motlle de pa

Mostres preparades per posar-les en aigua

La mostra de pa feta amb blat de moro es va haver de suportar amb una mica de plàstic

A mesura que es van fer les tres masses compactes amb forma esfèrica amb els diferents tipus de pa de motlle per separat, només començar, se'ns han presentat una sèrie de diferècies:

Pa de motlle sense gluten 1:

Al compactar la massa quedava fixa durant uns instants i després s'expandia, anava augmentant la mida i es deformava. A l'introduir-ho dins el got d'aigua la massa s'ha quedat uns segons sobre la superficie surant (fig. 1). Tot i que al cap d'un moment s'ha enfonsat de seguida i ha anat a parar al fons del got, on s'ha desfet i ha anat ocupant tota la superfície líquida (fig.2).

Fig. 1. Pa sense gluten, surant.

Fig. 2. Pa enfonsat, i ocupant tot l'espai.

Pa de motlle sense gluten 2:

En aquest cas, ha estat completament impossible ajuntar la molla del pa. A l'estar feta de midó de blat de moro, la seva elasticitat és mínima i per aquest motiu no és possible realitzar-ho. Després d'apretar-ho el resultat és que el pa queda esmicolat, sense compactació. (fig.3)

Fig. 3. Diferència entre el pa de motlle de blat (esquerra)
i el pa de motlle fet amb midó de blat de
moro (dreta) al moldejar-los.

Al posar-ho a l'aigua s'ha format una capa superficial de pa (fig. 4) i a poc a poc ha anat caient com en forma de neu fins que s'ha acomulat tot al fons del got.

Fig. 4. Visió cenital de l'aspecte del pa
una vegada posat a l'aigua.

Fig. 5. Visió lateral de l'aspecte del pa
una vegada posat a l'aigua.

Pa de motlle 3, amb gluten:

A l'estar fet de farina de blat, la massa és molt més elàstica i compacta. S'ha pogut fer la bola amb el pa perfectament i hem observat com aquesta ha estat la que més pesava, tot i tenint el mateix diàmetre que les altres dues. A l'introduïr-la dins l'aigua ha caigut directament al fons del got, sense desferse ni deformar-se i s'ha mantingut així durant una estona fins que ha anat absorvint l'aigua i ha anat modificant la seva forma.

Fig. 6. S'observa en el got de l'esquerra la bola compacta
del pa amb gluten.

Fig. 7. Pa amb gluten, després d'haver
absorbit l'aigua.

ASPECTE FINAL DELS TRES PANS DINS D'AIGUA

Fig. 8. Les tres mostres de pa quanporten una estona en els gots amb aigua. D'esquerra a dreta, P1, P2 i P3.

En conclusió, és clar que la densitat de tots tres pans, en ser més gran que la de l'aigua, fa que s'enfonsin. De totes maneres, el comportament observat pot indicar que d'altres propietats, com la consistència, la textura i l'existència de porus comunicats entre ells, i per on ha pogut entrar l'aigua a les tres masses, ha provocat aquestes tres imatges finals (fig. 8).